PORTES OBERTES TEMÀTIQUES: l’ataifor de Son Fornés
Aquest mes, us presentem una nova iniciativa: les portes obertes temàtiques. Vista la gran afluència de visitants de les darreres jornades que hem realitzat, hem decidit donar-los un valor afegit. Per això, a cadascuna de les portes obertes del darrer diumenge de mes, us mostrarem curiositats del museu: des de peces en procés d’estudi a qüestions tècniques i metodològiques de la recerca arqueològica, que normalment no es mostren en el dia a dia.
La primera jornada la dedicarem a l’ataifor islàmic del segle XII que va ser localitzat el 2008. Aprofiteu aquesta oportunitat per veure-la, perquè aquesta peça encara no forma part de la col·lecció permanent exposada i no es mostra gaire sovint.
Recordeu que és imprescindible reservar la vostra plaça per tal d’assistir a les portes obertes. 971644169 – didacticasonfornes.mallorca.museum
Activitat gratuïta
Dia: diumenge 28 de febrer
Hora: 10h a 14h
Per Sant Bartomeu us oferim una visita guiada al Jaciment de Son Fornés, on podreu conèixer les darreres novetats de les investigacions que estem realitzant.
Dia: dilluns 19 d'agost
Hora: 19h a 20h
Activitat gratuïta i per a tots els públics
Aquest mes de maig de 2019 s’ha dut a terme la 7ª Campanya de Consolidació i Restauració del Jaciment Arqueològic de Son Fornés. Hem comptat amb la col·laboració de l’equip professional «Equip de Restauració Arqueològica» i de l’associació per la conservació de la pedra en sec «Més que pedra».
Les
tasques de restauració s’han concentrat principalment en dues
zones: el corredor del Talaiot 2 i l’Habitació Romana 18, excavada
l’any 2017.
La
feina realitzada al Talaiot 2 ha permès aportar informació cabdal
que permet entendre les remodelacions que patí al llarg del temps.
Per
realitzar l’excavació de l’entrada es feu imprescindible
l’extracció de la pedra de la llinda del corredor; fou necessària
la utilització d’un camió-grua amb una ploma de 40 metres de
longitud, ja que la llinda pesava prop de 3 tones i mitja.
Des
que s’excavà el Talaiot 2 el 1978, s’observava com en un moment
determinat se’n remodelà l’accés, substituint-se l’entrada de
corredor, per una escala de pedra a la qual s’hi accedia des del
sostre. Aquesta campanya ha permès confirmar la hipòtesi que es
tenia i comprovar com efectivament existia un passadís original
(molt similar al del Talaiot 1 i amb la mateixa orientació) que
probablement per mor de problemes arquitectònics, es tapià,
construint-se un segon cordó de pedra a la cambra interna del
talaiot del qual en sortia una escala de tipus “cargol” des
del sostre del talaiot.
L’altra
gran zona intervinguda va ser la que anomenam zona J del poblat,
desenterrada durant la 15ª Campanya d’excavacions sistemàtiques
que es realitzà l’estiu del 2017. En aquesta zona es documentà un
antic edifici de grans dimensions que, si bé probablement hauria
estat construït en època postalaiòtica, concentrà la major part
de la seva activitat en període clàssic (segles III-I ane) .
L’antic edifici original comptava amb un mur ciclopi de grans
dimensions, els blocs del qual es van trobar caiguts cap a l’exterior
del recinte; la seva disposició permetia la col·locació a
l’emplaçament original, la qual cosa es feu mitjançant l’ajuda
d’un camió – grua.
Habitació postalaiòtica 1 i Talaiot 2
Talaiot 2
Talaiot 2 i zona E
Habitació romana 18 (zona J)
Habitació romana 18
Zona J
Habitació romana 18 (mur postalaiòtic antic)
Pel
que fa a l’interior de l’edifici, val a dir que aquesta zona
presenta una gran inclinació que, juntament amb un substrat de
margues argiloses molt poc permeables, provocava inundacions
constants i que l’aigua hi quedàs embassada durant llargs períodes
de temps. Per tal de solucionar-ho, es dugué a terme una intervenció
molt complexa: es desmuntà de manera parcial un dels murs de
l’habitació i es perforà el subsòl per tal d’instal·lar un
tub col·lector d’aigua que en permetés l’evacuació cap a la
part més baixa de la zona, on la roca aflora a una cota molt més
baixa, facilitant-ne el drenatge. Finalment al sòl dels espais
restaurats s’hi posà grava i s’asseguraren també les crestes dels
murs del sector; així, el jaciment guanya una gran àrea visitable
que fins ara restava fora del circuit guiat, justament pels greus
problemes de viabilitat que presentava.
De manera complementària, s’han realitzat tasques de consolidació
i recol·locació de blocs desplaçats i caiguts a diversos punts del
jaciment al llarg del temps, així com d’aportació de graves en
zones on s’havia perdut, a més de tasques de neteja de vegetació.
