Si bé no s’han identificat pràcticament estructures arquitectòniques posteriors l’abandó de Son Fornés en època clàssica, el material ceràmic documentat assenyala la continuïtat del lloc amb posterioritat a la data esmentada.
Antiguitat Tardana
Després de romandre pràcticament deshabitat durant pràcticament tres segles, Son Fornés es tornà a recuperar cap a la segona meitat del segle IV o inicis del V ne (de la nostra era) perllongant-se fins el segle VII ne.
Tot i no tenir estructures arquitectòniques, disposem d’un seguit de dades que ens permeten aproximar-nos a la fesomia del poblat durant l’Antiguitat Tardana. A banda de constatar la reutilització de les runes dels antics edificis abandonats des de feia centúries, la presència de mahons, tegulae, així com fragments d’opus signinum en alguns punts del jaciment, confirmen l’existència d’alguns edificis de certa elaboració en aquest moment.
D’altra banda, restes ceràmiques (de procedència especialment nordafricana) i d’algunes monedes, indiquen com les comunitats que habitaren Son Fornés en aquest moment estaven inserides en una xarxa de relacions comercials que s’estenia al llarg i ample de la conca mediterrània, a través de la qual arribaren productes eivissencs, provençals, tunisians, tripolitans foceus i fins i tot del nord de Síria.
Entre elles destaca una àmfora procedent de l’Àsia Menor que conserva restes de pintura vermella (titulus pictus) escrites en caràcters vermells. A banda d’un crismó i altres caràcters fragmentaris i poc reconeixibles, destaca l’escriptura ΧΜΓ, una abreviació de Χριστο[ς] Μαριας γεννα (“Maria engendrà a Crist”), doctrina defensada pel Nestorianisme, que afirmava la natura humana de Crist.
Època andalusí
La manca d’estructures arquitectòniques i de material diagnòstic fa difícil conèixer què va passar a Son Fornés més enllà del segle VII.
No obstant, algunes troballes indiquen que com a mínim el lloc va ser freqüentat en època andalusí. La peça més enigmàtica és sense dubte un plat-safata que rep el nom d’ataifor-tapadora de la primera meitat del segle XII.
Tant la forma com la decoració del recipient apunten a una doble funció, com a plat i alhora com a tapadora. La innovació tècnica de la corda seca total que s’utilitzà per decorar-la permetia aplicar colors diferents sense que es barregessin.
A l’interior trobam una flor sortint d’un calze, mentre que al revers, hi figuren les tres primeres lletres del mot “al-yumm” (la felicitat) i un bulb floral.
La seva presència anòmala en un context rural, obre la porta a un horitzó encara força desconegut i a quin seria el funcionament de Son Fornés poc abans que les tropes del rei en Jaume I ocupessin a Mallorca.
Per la seva excepcionalitat, aquesta peça va formar part de l’exposició temporal Le Maroc Médiéval del Musée du Louvre (2014).