En un moment previ a l’ocupació de les Balears per part de les tropes de Cecili Metel l’any 123 ane, el poblat de Son Fornés començava a experimentar canvis importants en el seu traçat urbanístic.
Noves estructures es construïren al poblat mentre que d’altres es reformaren i remodelaren en aquesta etapa clàssica. Fins al moment, s’han identificat fins a 21 habitacions diferents que, la majoria d’elles, més que funcionar com a unitats domèstiques independents, probablement serien dependències destinades a diferents usos que funcionarien de manera articulada i orgànica entre sí.
Tot plegat, es configura un poblat amb una àrea clarament preeminent composta pels santuaris, i un barri circumdant a mode de raval o de zona de tallers; estarien connectades les diferents àrees del poblat a través d’un sistema de carrers que articulaven el poblat.
A aquests recintes cal afegir la reutilizació dels santuaris posttalaiòtics, sent especialment destacades les grans reformes dels santuaris 1 i 2, on s’ha pogut recuperar un repertori material molt ben conservat i de gran singularitat.
S’incrementa l’arribada de productes importats d’arreu de la Mediterrània, especialment pel que fa al vi i a altres productes alimentaris que arribaven en àmfores (salses de peix, salaons i fins i tot oli en els moments més recents).
Elements de vaixella, objectes metàl·lics, joies i d’altres elements s’introduiran cada vegada de manera més significativa al poblat.
