A mitjans del segle VI ANE, els poblats talaiòtics van patir una sèrie de canvis que van suposar la fi del model organitzatiu de la societat talaiòtica, amb la destrucció dels talaiots, coincidint amb i l’aparició d’una nova societat on les armes, els poblats fortificats i la figura dels foners anirà agafant cada vegada una rellevància major.
En un primer moment, després de la destrucció sobtada i violenta del poblat talaiòtic de Son Fornés, l’hàbitat es desplaça a la part alta del jaciment i s’hi bastí una murada que encerclava aquesta zona.
Un poc després, damunt les runes de l’antic poblat, es construïren nous habitatges aprofitant les restes dels anteriors; fins al moment se’n coneixen un total de quatre unitats domèstiques posttalaiòtiques, de les quals, sense dubte, l’Habitació Posttalaiòtica 1 és la més ben conservada.
La participació dels foners com a mercenaris en els principals conflictes bèl·lics que disputaren el control de la Mediterrània Occidental, propicià la introducció de nous productes importats (com el vi) i d’elements de prestigi i diferenciació social (com ara diferents tipus de joies).
Els Santuaris
D’aquest moment data també la construcció dels santuaris documentats a Son Fornés, amb un total de tres: el que es feu remodelant el Talaiot 3 (a l’est del poblat), i els dos santuaris annexos anomenats Santuaris 1 i 2, ambdós orientats i amb l’accés obert al sud-est.
Tot i que la seva construcció es remunta al període posttalaiòtic, la informació que ha arribat fins als nostres dies és la relativa a les reutilitzacions que patiren aquestes edificis supra-domèstics en èpoques posteriors (veure l‘època clàssica).
Per més informació, consulteu els articles disponibles a la bibliografia