Sala Posttalaiòtica (mitjan s. VI ane – mitjan s. III ane)

 

Sala Postalaiòtica

 

Cap a mitjan segle VI ane (abans de la nostra era) la societat talaiòtica col·lapsà degut a una greu crisi interna, de conseqüències irreversibles; és a partir d’aquest moment que s’inicià el que es coneix com a època posttalaiòtica. A Son Fornés es destruïren els talaiots i els habitatges, i s’erigí una murada defensiva que tancava una àrea d’uns 6000 m2. En aquesta sala podreu trobar les troballes més rellevants d’aquesta nova comunitat en la que els foners assoliren un clar protagonisme. 

Recorregut de la murada posttalaiòtica de Son Fornés i detall dels dos trams intervinguts. Acolorides en taronja, les construccions d’aquesta època.

No només l’ordenació urbanística del jaciment experimenta grans canvis, sinó que l’organització econòmica i social canvien de dalt a baix.

La troballa de grans d’ordi així com també de blat i civada, permeten suposar que l’agricultura cerealista va tenir un paper més important del que havia tingut durant el període talaiòtic, encara que també perdura la ramaderia de bous, porcs, cabres i ovelles. Abunden les produccions de ceràmica a mà de factura local, sobretot petits tassons i copes per a menjar i beure.

A diferència del període talaiòtic, d’ençà d’aquest moment documentam a Son Fornés productes importats, especialment vi procedent d’Eivissa i objectes d’ornamentació personal, com ara collarets de denes de vidre o anells de bronze. La presència d’aquests nous productes es produeix en el marc d’una societat amb desigualtats cada vegada més evidents, en favor d’un grup social dominant format per homes amb una notable formació militar: els foners.

  • Anell de bronze decorat d'origen fenici