L’època talaiòtica és sense dubte una de les etapes més emblemàtiques de la prehistòria balear. Es caracteritza per la seva arquitectura monumental: els talaiots. Els talaiots són edificis en forma de torre construïts amb grans blocs de pedra durant la segona meitat del 1r mil·lenni ane (abans de la nostra era), i que trobem només a Mallorca i a Menorca. A l’avantsala de la sala dedicada a l’època talaiòtica hi trobareu una explicació molt detallada i àmplia sobre les característiques principals d’aquest període i la seva contextualització en la Mediterrània Occidental.
Olla pitoide talaiòtica by Museu arqueològic de Son Fornés on Sketchfab
A l’interior de la sala talaiòtica s’hi pot trobar una mostra dels objectes que emprava en el seu dia a dia la comunitat que vivia a Son Fornés fa més de 3000 anys, entre els quals destaquen les produccions ceràmiques.

Olla esfèrica Olla pitoide Gran contenidor de vora exvassada
Els habitatges talaiòtics disposaven de tots els recipients ceràmics relacionats amb l’alimentació, ja fos grans olles per emmagatzemar aigua o queviures, d’altres més petites per cuinar o bols i vasos per consumir el menjar.
Cada unitat domèstica fabricava els recipients que necessitava, és a dir, no hi havia botigues o artesans o adquirir la ceràmica. Tot i això, cada llar seguia una mateixa moda a l’hora de fer ceràmica, sent reconeixibles aquests trets comuns no només dins el poblat de Son Fornés sinó en molts d’altres jaciments de Mallorca.

A banda de la ceràmica, a les cases talaiòtiques de Son Fornés s’hi han trobat altres eines emprades per satisfer les necessitats bàsiques dels seus habitants, com ara molins i morters de pedra per processar vegetals i alguns cereals o útils per fabricar roba, com ara agulles d’os.
Eines de pedra talaiòtiques trobades a Son Fornés (foto F. Ferreri) Punxons d’os talaiòtics trobats a Son Fornés (foto F. Ferreri)
El repertori d’objectes documentat a les cases talaiòtiques del poblat de Son Fornés així com les característiques de les vivendes en sí mateixes, presenten una gran homogeneïtat entre sí. Aquesta evidència fa difícil parlar de desigualtats econòmiques entre les diferents unitats domèstiques i posa de relleu com cada casa tenia just allò que havia de menester per satisfer les seves necessitats bàsiques.