A partir de mitjan segle III ane (abans de la nostra era) el poblat de Son Fornés experimenta canvis molt notables, sobretot pel que fa al seu traçat urbanístic i pel tipus d’activitat econòmica que s’hi documenta. Alguns edificis posttalaiòtics s’abandonen, d’altres s’aprofiten i es reformen (com ara els santuaris), i també se’n fan de nova planta. Ens trobam davant un nou poblat en què, més que cases pròpiament dites, trobam diferents edificis i dependències que haurien funcionat de manera conjunta, trobant també espais de circulació a l’aire lliure, com ara carrers o places tancades. Alguns d’aquests espais es feien servir com a magatzems, d’altres es destinaven a la mòlta de cereals, a la confecció de teixits, a la producció i reparació d’objectes de ceràmica (mitjançant l’aplicació de reblons de plom), així com també n’hi havia destinats al descans i al consum d’aliments. En aquesta sala trobareu una mostra representativa del Son Fornés d’aquest període.
Vista general de la sala clàssica
L’any 123 es produeix l’ocupació militar de Mallorca per part de les tropes romanes sota el comandament del cònsol Cecili Metel. L’exèrcit funda campaments militars i poc a poc es fundin nuclis de caràcter permanent que acolliran colons, procedents de la península ibèrica, per tal de consolidar la dominació romana del territori. El nucli rural en el què s’havia convertit Son Fornés no desapareixerà tot d’una fruit d’aquesta nova situació, sinó que encara perdurarà.
Continua la producció de recipients ceràmics si bé es poden observar canvis, sobretot pel que fa a la morfologia de les peces. És molt curiós observar com, localment, s’imitaven a mà petits recipients d’origen forà elaborats a torn, cosa que indica com a Son Fornés es seguia “la moda” fent servir una tecnologia “passada de moda”.
Ceràmica importada de parets fines, d'origen itàlic (fotografia F. Ferreri)
Entre les importacions que arriben en aquest moment, el vi de diferents procedències que arribava en àmfores, i la vaixella que l’acompanyava, són sense dubte les més representatives. Ceràmiques de vernís negre, de parets fines, d’origen ibèric i ebusità, així com també preuades copes de terra sigil·lada, s’introduiran a la vida de les comunitats que vivien a Son Fornés en època clàssica.
Tres agulles d'os (esquerra), possible mos de cavall (dreta superior) i frontissa de porta de petit moble, també feta d'os (dreta inferior).
A Son Fornés també arribaren altres objectes d’origen extern, com ara eines de ferro emprades en tasques agrícoles i en la vida domèstica (falç, ganivets, claus o ganxos, entre d’altres). També en el camp de la tecnologia alimentària, s’introdueix el molí cònic de rotació, molt més efectiu que el tradicional de vaivé. Tot plegat permet concloure que perdura i fins i tot s’intensifica l’agricultura de cereal de secà, iniciada ja en època posttalaiòtica.
D’altra banda, la trobada de pesos de teler i de fusaioles per filar ens parla d’una intensificació en l’elaboració de teixits, trobant també un repertori variat d’indústria òssia, com ara frontisses de mobles o mossos de cavalls.
Mentre una part de la comunitat bevia vi en copes importades, d’altra gent patia les conseqüències d’aquesta nova organització socio-econòmica. A Son Fornés s’han trobat, per ara, els esquelets de dues dones enterrades als afores del poblat, amb nombroses evidències de malnutrició i de treball excessiu. Aquest poblat seguí perdurant fins que entra en crisi coincidint amb el regnat de l’emperador Claudi (41 – 54), és a dir, a mitjan segle I ne (de la nostra era) i romangué pràcticament deshabitat durant uns tres segles.